1 1 v. tr. [LC] Fer menys agut, menys tallant, llevar l'agudesa del tall, de la punta (d'una eina, d'una arma). Si ho talles amb les tisores, les esmussaràs. Havia esmussat el ganivet i ara no podia tallar bé. 1 2 intr. pron. [IMI] Un instrument tallant, perdre el tall. El ganivet es va esmussar. Ves amb compte que les tisores no s'esmussin. 2 tr. [LC] Una substància àcida, un soroll estrident, un carrisqueig, produir una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents. 3 1 tr. [LC] Fer menys viu, menys penetrant. Una mena de lectures que esmussen la sensibilitat literària. Esmussar l'enginy. 3 2 intr. pron. [LC] L'esperit de rebel·lia s'esmussà.
